domingo, 3 de enero de 2010

Els trastorns alimentaris són un problema de salut pública que afecta en major grau a les dones joves

En el marc de l’Estudi Europeu de l’Epidemiologia de les Malalties Mentals (ESEMeD) i formant part del projecte Enquesta per a la Salut Mental Mundial (WMH project), investigadors de l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM-Hospital del Mar) han participat en un estudi per tal de conèixer la prevalença dels principals desordres alimentaris: l’anorèxia, la bulímia i l’afartament compulsiu. A més, s’ha buscat identificar la correlació existent entre el desordre alimentari i altres malalties mentals, així com la utilització de serveis sanitaris per part dels individus afectats.

A l’estudi hi va participar un grup de 4.139 individus majors d’edat representatius del conjunt de la població. El treball va comportar la utilització d’una nova versió de la entrevista psiquiàtrica CIDI (el CIDI 3.0) que va permetre valorar la prevalença de malalties mentals freqüents (no psicòtiques) en sis països de la Comunitat Europea, concretament a Alemanya, Bèlgica, Espanya, França, Holanda i Itàlia. Les persones participants van ser avaluades als seus respectius domicilis emprant tècniques d’enquesta assistida per ordinador.

Els resultats posen de manifest que la prevalença dels trastorns alimentaris al llarg de la vida és del 2,51 % de mitjana en els sis països europeus estudiats, sent de l’ordre de 3 a 8 vegades més freqüents entre les dones que entre els homes. Aquesta ràtio es manté en tots els trastorns alimentaris estudiats, excepte en el cas d’aquells individus situats al llindar de l’afartament compulsiu, que no presenten diferències significatives entre sexes. Per països, a França, Bèlgica i Itàlia els desordres alimentaris tenen una prevalença més alta en comparació amb els altres tres països participants.

L’estudi mostra que la majoria dels trastorns alimentaris tenen els seus inicis en la infantesa i la joventut, entre els 10 i els 20 anys d’edat. Així mateix, es confirma que l’afartament compulsiu és més freqüent que l’anorèxia i la bulímia nerviosa, les altres dues manifestacions comuns d’aquest tipus de trastorn. També s’ha detectat una important relació entre aquesta patologia i altres trastorns mentals, particularment amb l’ansietat i els trastorns de l’estat d’ànim. Aquesta troballa apunta a la necessitat de tractar l’afartament compulsiu com a una patologia diferenciada, donat el seu paper en el desenvolupament de l’obesitat, fet que requereix d’una estratègia adequada de salut pública.

Igualment, l’estudi ha posat de manifest que només la meitat de les persones amb anorèxia nerviosa o bulímia ha visitat a un professional de la salut pels seus problemes amb les emocions i la salut mental.

Els autors assenyalen que cal estudiar si el diagnòstic precoç afavoriria l’accés a l’atenció especialitzada i disminuiria la càrrega que han de suportar les persones afectades per aquests tipus de malalties. Afortunadament, la major cobertura actual per part dels mitjans de comunicació dels temes relacionats amb els desordres alimentaris, han donat visibilitat a aquesta patologia i als seus símptomes, fent a la població més conscient de la seva gravetat, en especial entre els més joves.

Article de referència: “The epidemiology of eating disorders in six European countries: Results of the ESEMED-WMH project”. Journal of Psyquiatric Research i Notícies - IMIM Institut Municipal d' Investigació Mèdica.

No hay comentarios: